Restaurant Plats

El restaurant "Plats" va ser l'escollit per començar el nostre particular grup gastronòmic. Ho dic d'aquesta manera despresa de tota parafernàlia perquè el que ens proposem és ben simple (i noms pomposos trobo que no li escauen): trobar-nos de tant en tant per anar a bons restaurants, parlar del que hem menjat i tot seguit escriure'n una crònica. Diria que la intenció és la de formalitzar -una mica- el gust que compartim pel bon menjar (dedicant-li conversa, reflexió i algunes linies) i anar acumulant de forma desordenada experiències culinàries. L'estil i el to de les cròniques dependrà com és natural del cronista. El meu propòsit és explicar les coses que més m'hagin cridat l'atenció i no pas fer una narració detallada dels àpats.

Doncs bé, a principis de l'hivern que tot just ha acabat vam trobar-nos al restaurant "Plats", a Cornellà de Llobregat. Era una recomanació del Melcior i la Letícia, que hi havien estat abans i tenien, del que havien menjat, molt bon record. Havent passat força temps, escric aquestes ratlles sense la influència de la impressió primera, de la sorpresa que aquell dinar em va produir (i que va durar-me algunes setmanes). Més aviat, explicaré el que amb el pas del temps ha quedat a la meva memòria, una destil.lació dolorosa però útil.

Recordo que vam trobar-nos a l'entrada del restaurant un dia assolellat i que estàvem il.lusionats. L'establiment és petit i la primera impressió quan ens vam entaular va ser d'estar massa atapeït, amb taules juntes i seients incòmodes. Ara bé, quan van començar a dur-nos els plats del menú degustació que havíem encarregat vaig oblidar-me completament d'aquestes inconveniències. El menú era llarg, divers i de porcions generoses. Precedit d'un parell d'entrants que no destacaria (és cert, el macarró farcit va causar impressió però al capdavall s'assemblava massa a un caneló fred) ens van dur el foie micuit sobre una teula de pissarra i envoltat de flors. Aquesta forma de servir els menjars sòlids i el motiu floral podríem dir que són trets "marca de la casa" que es repetiren al llarg de l'àpat. El foie anava acompanyat amb figues i preparat d'una manera (en un tall gruixut) que evitava que fos massa pesat tot conservant el que ens agrada del foie. Un encert. Del següent plat, arròs melòs amb llamàntol, ens n'havia parlat molt bé en Melcior. Tinc la sensació que aquell dia alguna cosa no va funcionar en l'execució (crec que comentàrem l'excés de sal) i va resultar monòton, sense els contrastos d'altres plats. Després vingueren dos plats pesats, el morro amb gnochi i el marmitako, que tot i ser notables no formen part dels que han deixat impressió en la meva memòria. Tanmateix, és necessari esmentar que eren pesats per enfatitzar el triomf del darrer plat, sens dubte el plat estrella de la casa (també segons l'opinió del cuiner, amb qui parlàrem en acabar). En aquest punt recordo que jo havia pres la decisió, dolorosa, de renunciar al darrer plat, de tant com havíem menjat. I va ser llavors quan el cambrer va aparèixer amb el premsat de garrinet ibèric. El tast de rigor per després poder-ne parlar l'havia de fer i va ser, convençut per aquest primer tast, que vaig fer un segon mos, i després un tercer... La carn del garrí, que ha estat cuita durant un munt d'hores, ve tallada en forma rectangular i acompanyada de codonyat, galeta de pastilles Juanola i una crema de vinagre balsàmic, a més de les flors de rigor. Menjar aquest plat fou un procés que descriuria com de descobriment. Vaig començar tastant només la carn, que a resultes de la cocció és tovíssima i literalment es desfà a la boca, desprenent tot el gust del greix i la carn del garrí. Sublim. Tot seguit la vaig anar combinant subseqüentment amb el codonyat, la crema de vinagre i la galeta de Juanola per descobrir tres combinacions insuperables. Per acabar, les postres: bunyols de xocolata i un cigaló -gelat de rom amb cafè, gran idea!-.

La nota negativa foren els vins, que no vàrem saber escollir apropiadament. L'error em va servir per entendre la importància de combinar de forma precisa el vi i els aliments, el que els entesos anomenen maridatge.

Com característiques generals de tots els plats que vam tastar en ressaltaria la meticulositat i elegància en la preparació i presentació, que denoten una feina feta amb molta il.lusió i entrega. I és que res destacable s'ha fet mai amb la tebior de la indiferència.